Unos meses antes de empezar a grabar, Joan Dausà i els Tipus d'Interès decidieron aparcar las canciones hechas para los directors y recuperar la esencia original a base de piano y voz.
El primer dia de estudio, Dausà grabó 11 canciones del disco. Desde este punto, y durante tres semanas, el equipo formado por Santos, Fluren, Martí, Axel y Joan, analizó una por una todas las canciones para encontrar los mejores arranjamientos, pensados para cada canción pero sin perder de vista la globalidad del cd. Cada experimento se grabó y, en el mejor de los casos, resultó ser el definitivo, prevaleciendo la autenticidad del momento.
Las colaboraciones de Arnau Vallvé (batería de Manel) en "L'absurd" i de la actriz Clara Segura en "Encara hi som a temps" son una muestra más de las complicidades nacidas de las ganas de hacer simplemente un disco entre amigos. Más allá de las circunstancias más o menos simpáticas y divertidas, podríamos definir el disco como intenso, bonito y triste. En definitiva como la vida i sus circunstancias...
Uns mesos abans de tancar-se a gravar, Joan Dausà i els Tipus d’Interès van decidir aparcar les cançons arranjades pels directes i recuperar-ne l’essència original a base de piano i veu.
El primer dia d’estudi, Dausà va enregistrar les onze cançons del disc. A partir d’aquí, i durant tres setmanes, l’equip format per Santos, Fluren, Martí, Axel i Joan, va analitzar les cançons una a una per trobar els millors arranjaments. Uns arranjaments pensats per a cada cançó, però coherents en la seva globalitat. Cada experiment era gravat i, en la major part dels casos, va resulta definitiu. L’autenticitat del moment és el que prevalia.
Les col•laboracions d’Arnau Vallvé (bateria de Manel) a “L’absurd” i de l’actriu Clara Segura a “Encara hi som a temps” són una mostra més de les complicitats nascudes de les ganes de fer, simplement, un disc entre amics. Un disc que, més enllà de les circumstàncies més o menys simpàtiques i divertides que l’han envoltat, el podríem definir com a intens, bonic i trist. Al cap i a la fi, com la vida i les seves circumstàncies...
